Un any més per endavant per afronta
nous reptes i després de la recomanació de l’Albert d’un bon restaurant a Sant
Aniol de Finestres, tres membres dels Amics del Final feliç, Xavi, Jordi i jo
(marià). vàrem fer una sortida per la Garrotxa, per canviar una mica dels
paratges de l’Empordà i comprovar la recomanació de L’Albert.
A 1/4 de 8 hem passa a buscar en
Jordi i seguidament anem a buscar en Xavi; i amb les bicicletes carregades amb
el Vittara d’en Jordi ens dirigim cap a Sant Aniol.
Un cop allà començar no estat fàcil
la temperatura era de 3º, però a ¼ de 10 pujem a les bicicletes e iniciem
l’excursió; tot i que al cap de 50 metres tinc una avaria ràpida de solventar ,
el cable del canvi s’avia sortit de la guia i a ½ de 10 novament arranquem.
Els primer 2 quilòmetres han estat
tranquils i amb les cames fredes, han començat trams de fortes pendents
emporlanades que castiguen a les cames.
Fem una parada al costat de St Miquel
per reposar i baixa pulsacions i com no; en Jordi enviar els seus Whatsaps;
gaudint de les masies de la zona i aquells paratges arribem a l’ermita de Santa
Maria, on la temperatura havia pujat fins a 8º. 
Seguim i sense tanta pendent a 3
quilòmetres arribem a la dama de la Garrotxa i el Poblat Ibèric. Mentre
visitàvem i fotografiàvem arribaven males noticies via whatsaps de la feina que
feia entristir una mica l’excursió.
Seguint fem camí passant per el
costat del castell de Finestres agafem un corriol que ens porta en mig d’una
gran fageda amb arbres majestuosos on les fulles cobrien el camí com si es
tractes d’una catifa i la temperatura baixava novament a 4º però sense sensació
de fred.
Un cop passat la fageda, comencem el
descens dificultós en moltes pedres i la fullaraca que no et deixava preveure
la trajectòria correcte. Un cop arribem al camí seguim baixant amb les típics
trams de la zona de trossos de llosses de pedres i després d’una curta baixada
per el mig de boscos d’alzines, avellanes i boixos hem arribat novament al cap
de 28 Qm i 4 hores a Sant Aniol de Finestres.
Després de les encaixades de mà per
l’excel·lent excursió i canvi de roba, només calia fer la recomanació de l
‘Albert anar a dinar al restaurant on vam arrodonir el dia i que os recomanem
anar-hi properament.
Per cert el rest es diu CAN TURÀ, cal
dir que si hi voleu anar heu de ser d’aquelles persones que tinguin molt de “fondo”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario