Ciclistes: Jordi Puig, Marià Llop, Xavier Serra, Javi Otero i Josep Maria Vilà.
La concentració és a les 8 hores a l’aparcament de Besalú situat davant del bar-restaurant Ca La Nídia molt a prop del pont vell. Amb una temperatura d’onze graus i un cel obert es presenta un dia que sembla més aviat de principis de setembre que no pas de finals d’octubre. En Marià i en Javi son els primers d’arribar, cadascú amb el seu cotxe, i aprofiten per fer un cafè amb llet. Tot seguit arriba en Josep Maria i cinc minuts més tard en Jordi i en Xavi amb el cotxe del primer. Cinc ciclistes, quatre cotxes. Es troba a faltar un membre de Logística en el grup.
A un quart i mig de nou comencem el recorregut, tots amb pantalons curts menys en Josep Maria que ja ha tret de l’armari els llargs, fent camí direcció Serinyà.
Després seguim cap Esponellà però a mig camí entre els dos pobles ens aturem per veure el Salt de Martís i com no immortalitzem el moment. Llàstima que d’aigua no n’hi ha ni per les granotes. Tenim clar que hem de tornar-hi quan el Salt plori aigua per tot arreu i així poder gaudir-ho en la seva plenitud. Tot i així, el terra i les roques son plens de molsa i l’entorn d’alzines que donen un caràcter molt particular a l’indret. Els il·lustrats de la colla, Marià i Javi, ens recorden que quan el petit estany s’omple d’aigua apareixen uns crustacis anomenats tríops que segons els especialistes en la matèria probablement son l’espècie animal vivent més vella sobre la terra.Un cop arribem a Esponellà, amb prop de quinze quilòmetres recorreguts, ens aturem per prendre un cafetó i menjar una pasta a la fleca-botiga-bar del poble. També donem un cop d’ull a la carta del restaurant Can Roca on es mengen els millors canelons de la comarca ( a 2,20 € la unitat, no m’estranya ).
Alhora, aprofitem per alleugerir-nos de roba donat que el dia comença a ser calorós. Mitja horeta més tard reprenem la marxa direcció Crespià i un cop deixat enrere aquest poble, tot vorejant el riu Fluvià, tres quilòmetres més tard creuem el veïnat de Pedrinyà, molt petit però alhora molt bonic. Seguim direcció l’església Santa Magdalena ubicada al cim d'una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont a tres-cents vint-i-nou metres sobre el nivell del mar.
Només d’arribar-hi un parell de gossos ens donen la benvinguda i un d’ells ens acompanya tota l’estona. És una construcció romànica del segle XII i des d’aquest indret podem gaudir d’una vista espectacular com no podia ser d’altra manera.
El comptaquilòmetres s’acosta als vint-i-cinc i un cop fetes les quatre fotos obligades baixem direcció Maià per un camí força pedregós. Creuem el poble i enfilem cap a Besalú on arribem uns vint minuts més tard, a la una tocades.
La durada total de la sortida suma quatre hores i quaranta-cinc minuts dels quals tres hores i quart han estat a cavall de la bicicleta. En total hem fet trenta-quatre quilòmetres i mig amb un desnivell acumulat de 443 metres i a una velocitat mitjana d’onze quilòmetres hora. Una sortideta “suau” tot i que amb premi important donat que a les dues del migdia tenim reservada taula al restaurant Can Quei, al mateix Besalú, on ens espera un “xuletón”. Per anar-hi, passem pel pont vell i pel centre històric d’estil romànic que daten del segle XII. Una visita molt recomanada pels que no ho coneixeu.
El dinar complau al personal i un cop acabat fem el cafè a la terrassa. Abans de tornar cap a casa passem per dues esglésies de Besalú, Sant Vicenç i Sant Pere, amb la intenció d’encendre una espelma donat que falta poc més d’una hora pel Madrid-Barça però totes dues romanen tancades ( mal presagi? ).
I fins aquí la crònica de la sortida de Besalú que com heu pogut comprovar, apart del caràcter esportiu indiscutible, va tenir un gran valor paisatgístic i històric a la vegada.
Escrit per Josep Mª Vilà
