La Bisbal, Ullastret, Peratallada, St Feliu de Boada, Pals, Vullpallach.

Després del cap de setmana passat de fer una sortida per la muntanya , aquest dissabte 22 de novembre decidim fer una ruta per el baix Empordà.


Concentració a Ca la Sílvia de Viladamat a ¾ de 8 del matí per fer un cafè i marxar plegats cap a la Bisbal; un cop allà en Josep Mª en Javi i jo ( Marià ), descarreguem les bicicletes i ens preparem per la ruta del baix Empordà.


Sortim del camp de futbol a les 8.40 i tot ser cap a finals del mes desembre tenim una temperatura molt agradable de 14º.


Els primers quilòmetres van ser molt tranquils tot seguint el riu d’Aro per arribar a la població del Castell de l’Empordà, continuant per camins, voltats de camps, masies i algun que altre caçador; al cap de 7.5 qm ens trobem a Ullastret, amb petits puges i baixes trobem a faltar en Jordi ja que en tot moment anàvem plegats.


Amb un tres i no res arribem a la població del conjunt històric medieval de Peratallada, amb la temptació de fer una parada per gaudir d’un cafè tranquil·lament, però vàrem anar fent via per arribar a Sant Feliu de Boada.


Ens dirigim cap a Regencós, allà les rampes eren una mica més pronunciades però sense cap mena de dificultat fins inicia petites baixades que ens portar fins a Pals.





Només restaven 14 qm i novament entre masies i camps, tot xixo-xano ens plantem a Vullpallach per arribar novament a La Bisbal amb 42.8 qm pedalats i 210 de desnivell, a la espera d’anar a dinar, vàrem a fer un refrescs al camp de futbol de la Bisbal, per anar a dinar a Can Pi de Verges.

ST GREGORI-CANET D'ADRI

A les 8.30 ens trobem en Marià, en Jordi Puig, en Josep Maria i en Javi a St Gregori per fer una ruta pel Gironès.

Ruta envoltada de natura i, lògicament, d'ermites, donçs l’ha triat en Marià i ja se sap.....



Començem a les 9 del matí amb menys fred del previst, creuant el Llèmena i anant cap a la primera ermita (Sant Bertomeu) foto per després travessar per Sant Gregori vell,  església inclosa i fem la pujada forta del dia fins a Sant Grau, 3 km i 385 m de desnivell, mitjana del 12 %, una bestiessa que paguem, uns quant fem a peu bona part del recorregut.

Fem cim al Castell de Tudela i l’ermita de Sant grau on deixem unes linees al bloc de visites, rememorant la del 15/2/14 que haviem fet en Marià i un servidor.



Conmencem la baixada cap a Santa Afra on fem la foto de rigor i agafem la carretera que ens portarà a Canet d'Adri on encarreguem el dinar a La Sala i continuem fins a Sant Medir i Cartellà on veurem les últimes dues esglésies del dia per finalitzar a Sant Gregori amb 36 km i les cames ben cansades de l'esforç, Sant Grau ha fet una mica de desfeta entre el personal.















Bon dinar a Canet i fins la propera....

Escrit per Javi Otero

BESALÚ - BESALÚ

Ciclistes: Jordi Puig, Marià Llop, Xavier Serra, Javi Otero i Josep Maria Vilà.



La concentració és a les 8 hores a l’aparcament de Besalú situat davant del bar-restaurant Ca La Nídia molt a prop del pont vell. Amb una temperatura d’onze graus i un cel obert es presenta un dia que sembla més aviat de principis de setembre que no pas de finals d’octubre.

En Marià i en Javi son els primers d’arribar, cadascú amb el seu cotxe, i aprofiten per fer un cafè amb llet. Tot seguit arriba en Josep Maria i cinc minuts més tard en Jordi i en Xavi amb el cotxe del primer. Cinc ciclistes, quatre cotxes. Es troba a faltar un membre de Logística en el grup.

A un quart i mig de nou comencem el recorregut, tots amb pantalons curts menys en Josep Maria que ja ha tret de l’armari els llargs, fent camí direcció Serinyà.

Després seguim cap Esponellà però a mig camí entre els dos pobles ens aturem per veure el Salt de Martís i com no immortalitzem el moment. Llàstima que d’aigua no n’hi ha ni per les granotes. Tenim clar que hem de tornar-hi quan el Salt plori aigua per tot arreu i així poder gaudir-ho en la seva plenitud. Tot i així, el terra i les roques son plens de molsa i l’entorn d’alzines que donen un caràcter molt particular a l’indret. Els il·lustrats de la colla, Marià i Javi, ens recorden que quan el petit estany s’omple d’aigua apareixen uns crustacis anomenats tríops que segons els especialistes en la matèria probablement son l’espècie animal vivent més vella sobre la terra.

Un cop arribem a Esponellà, amb prop de quinze quilòmetres recorreguts, ens aturem per prendre un cafetó i menjar una pasta a la fleca-botiga-bar del poble. També donem un cop d’ull a la carta del restaurant Can Roca on es mengen els millors canelons de la comarca ( a 2,20 € la unitat, no m’estranya ).

Alhora, aprofitem per alleugerir-nos de roba donat que el dia comença a ser calorós. Mitja horeta més tard reprenem la marxa direcció Crespià i un cop deixat enrere aquest poble, tot vorejant el riu Fluvià, tres quilòmetres més tard creuem el veïnat de Pedrinyà, molt petit però alhora molt bonic. Seguim direcció l’església Santa Magdalena ubicada al cim d'una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont a tres-cents vint-i-nou metres sobre el nivell del mar.

Només d’arribar-hi un parell de gossos ens donen la benvinguda i un d’ells ens acompanya tota l’estona. És una construcció romànica del segle XII i des d’aquest indret podem gaudir d’una vista espectacular com no podia ser d’altra manera.

El comptaquilòmetres s’acosta als vint-i-cinc i un cop fetes les quatre fotos obligades baixem direcció Maià per un camí força pedregós. Creuem el poble i enfilem cap a Besalú on arribem uns vint minuts més tard, a la una tocades.

La durada total de la sortida suma quatre hores i quaranta-cinc minuts dels quals tres hores i quart han estat a cavall de la bicicleta. En total hem fet trenta-quatre quilòmetres i mig amb un desnivell acumulat de 443 metres i a una velocitat mitjana d’onze quilòmetres hora. Una sortideta “suau” tot i que amb premi important donat que a les dues del migdia tenim reservada taula al restaurant Can Quei, al mateix Besalú, on ens espera un “xuletón”. Per anar-hi, passem pel pont vell i pel centre històric d’estil romànic que daten del segle XII. Una visita molt recomanada pels que no ho coneixeu.

El dinar complau al personal i un cop acabat fem el cafè a la terrassa. Abans de tornar cap a casa passem per dues esglésies de Besalú, Sant Vicenç i Sant Pere, amb la intenció d’encendre una espelma donat que falta poc més d’una hora pel Madrid-Barça però totes dues romanen tancades ( mal presagi? ).








I fins aquí la crònica de la sortida de Besalú que com heu pogut comprovar, apart del caràcter esportiu indiscutible, va tenir un gran valor paisatgístic i històric a la vegada.

Escrit per Josep Mª Vilà

PALMA DE MALLORCA

Bon dia:

Aquest cop la sortida ha estat algo diferent ja que cinc membres dels amics del Final Feliç es van aventurar a una excuersió de 72 hores de les quals 10 hores van ser a dalt de les Mtb,

El passat 26 de setembre, després del preparatius d’un mes enrera, es troben, a Camallera, en Josep Mª Vilà, en Javi Otero, en Jordi Puig, Marià Llop i l’Albert Espinosa amb els troleirs pujar en el cotxe d’en Vilà en direcció a l’aeroport de Bcn.

L’avió sortia a les 20:30, i nosaltres a les 19h ja erem assentats a L’aeroport del Prat T-2 on ja passats el control de seguretat, estem tranquils passajant pels passadissos esperant a que ens avissin x embarcar.

Un cop sóm asseguts a l’avió, emprenem el vol direcció palma de Mallorca.

El viatge és ràpid i tranquil, bé en Jordi Puig no les té totes però se’n surt prou bé.

Arribant a Palma sobre les 21:30 truquem als nostres contactes de l’illa, companys de feina que hi viuen, en Pepe i en Javier, i l’Eduardo ens col.loquem tots cins en dos cotxes i ens acompqanyen a la pensó que ells prèviament ens han buscat molt aprop del camp de futbol del Mallorca i deseguida anem a sopar i parlar de com ha anat tot i com serà el cap de setmana.

Entre plat i plat d’un restaurant que ens porta en Pepe bastant coult, ens trobem la Clara Lago (la prota de ( apellidos vascos), en Vilà aconsegueix fer-se una foto amb ella, dic aconsegueix ja que després és lia una tangana xq ella no vol que ens fem més fotos,.. i realment qui acaba quedant “retratada” és ella ja que el rest era ple de gent.

Una actitud bastant lletja per part seva, ja que essent una persona pública, ha de respectar aquestes accions i mé quna nosaltres en tot moment ho varem demanar amb educació, però bé, la qüestió que erem a l’illa no era x veure-la a ella sinó fer ruta amb MTB.



Després de fer una mica de tertúlia, a quarts de tres ens deixen a la pensió i l’Eduardo, el cunyar d’en Fco Javier, ens diu que sobre les 09h del matí ens recolliran x anar a buscar les MTB, que finalment les hem lllogat ja que pel preu valia molt la pena.

Arriba el dissabte i a les 08h anem tots cins a fer un petit esmorzar i a les 09h ens recullen ‘l’Edu, en Gaspar i en Jacinto, amb el cotxe una furgo ens porten a la botiga de lloguer de MTb. A la zona de S’Arenal.






Les MTb, la veritat, és que estan molt bé, i força noves, són de radi 29. En un tres i no res, ens fem amb les 5 MTb i comencem la jornada de MTB, que ja ens informen els tres companys, que ens acompanyaran tot el dia, que serà dureta però molt agaradable per la vista. Ens comenten també que les pistes, corriols de l’illa són amb molta pedra solta i de diferents mides i que hi ha corriols molt tècnics que a la mínima baixem de la MTb i fem el troç a peu.

Tot comença cap a les 10h fent el passeig marítim de s’Arenal on podem comprobar com els avions ens passen a sobre els nostres caps entrant per mar, per aterrar a l’aeroport i a la llunyania del cel és veuen enfilats fins a 5 avions que es van acostant, pedalem fins la ciutat de Palma, on després de passar per quasi tot el passeig marítim i fer-nos la foto de rigor davant la catedral de Palma ens endinssem pels carrer de Palma x arribar fins a un parc on un camí ens durà fins el Castell de Bellver.

Allà ens fem la foto de rigor, novament on es veu Palma al darrera i continuem passant per boscos de pins, corriols x dirigir-nos a la carretera que ens durà al monument Na Burgesa, passarem per arribar-hi pel poble de Gènova on tots són restaurants.


Un cop fet l’ascenció, força forta, ens comenta en Gaspar que si volem seguir mé a dalt per tal de fer una volta més grossa i poder gaudir de les vistes, com és habitual en nosaltres no ens fem enrera i els diem… que el que faci falta (sense passar-se) i seguim pista amunt i amunt i amunt,…passant pel Coll des Pastors i seguit pujant.

Arribem a una zona on es veu tota l’esplanada de Palma i on ens fem fotos, seguidament comencem una baixada molt técnica on amb les pedre soltes que hi ha hem d’anar amb molt de compte i agafar la tècnica autòctona de la zona, que és frenar derrapant amb la roda del darrera i si més no intentar fer-ho.


Per fi arribem a una zona on en decideix atravesar una pared de pedra seca ja que es pensa que hi ha un cami al darrera i després de pedalar força troç, ens trobem amb una baixada de mil dimonis que ens obliga a baixar de la MTB i fer-la a peu ja que és molt i molt pronunciada i, no ens volem fer mal,.





Un cop hem superat aquesta baixada ens dirigim a la carretera PMV1043 on baixem per ruta asfaltada fins a prop de l’Autovia passant per vora del Regimiento de Infantería Ligera Palma 47 on en Josep mª Vilà havia fet la mili allà.

El motiu d’agafar aquesta carretera ha estat xq estaaven fent proves de tir i segons els companyssi baixàbem per pista i ens els trobàvem era probable que ens diguèssin alguna cosa…

Un cop a la rotonda agafem una cartera lateral, cami del s reis fina arribar a la Cafeteria Jose’s on ens esperen dos amics seus, allà fent una cervesseta i decidim anar a dinar a un restaurant que en Gaspar coneix i que es menja molt bé, l’únic inconvenient és que són prop de les dues i tanca la cuina a les 15h, així que ens toca apretar les dents i fer via cap al restaurant a una ½ hora d’allà!!!

Vam atravesar tota la zona de circumval.lació pel camí de ses reis crta de Bunyola i passat el Polígon de Can Marratxí varem arribar al restaurant Can Llorens.

Allà varem guardar les MTB en un garaig i ens vàrem disposar a fer un àpat que ens va sentar d’allò més bé ja que la jornada de mtb estaba essent divertida però al mateix temps dureta.

Sobre dos de cinc ens enfilem novament a sobre les MTB i amb aquelles poques ganes de pedalar ens dispossem a retornar al lloc de sortida on hem llogat les MTB’s.

Agafem l’Avinguda Prínceps d’Espanya i anem baixant fins trovar-nos la Ma 13ª. I posteriorment girem cua cap al camí de Son Ametler, passem el poble de Son Ametler i després el poble de l’Hostalot, carretera envoltada de camps i molins de pous d’aigua, fins arribar de nou al camí vell de Sineu, l’atravessem i prenem el camí de Can Correu que ens durà ala crta de Manacor on agafem un carril lateral que ens durà apassar pel mig del poble Sa casa Blanca i agafant el camí de Sant Jordi arribem al poble de Sant Jordi. Just abans de la rotonda veiem algo molt divertit i curiós alhora, co estem molt aprop de l’aeroport, els cotxes es parem a la vorera de la crta i veuen com els avions els passen literalment per sobre a pocs metres dels seus caps per aterrar, el més fascinan tés veure com fan cua per anar aterrant!!!

Passem St Jordi, passem Son Sunyer i el Pil.lari per anar a sortir al passeig maritime de S’arenal on fem tot passeig maritime direcció Palma x acabar a la botiga de lloguer de MTB.

Una ruta d’uns 66km

Després de fer les revissions oportunes de les màquines, i sabent que teníem temps, fem una darrera cervessa abans d’anar de nou a la pensió ja que a les 21h ens venien a recollir en Pepe i l’Epi.

Els nostres companys de ruta, l’Edu, en Gaspar i en Jacinto ens porten a la pensió i es despedeixen de nosaltres, l’endemà, ells tenen una cursa i segurament ja no ens veurem!!! Però el que si els queda clar és que si pugen x la zona de la Garrotxa o l'Empordà ja saben on tenen companys de ruta!!!

Un cop dutxats i una mica repossats ens recollen en Pepe i l’Epi, ens han portat coma obsequi una butifarra negra i una sobrassada x cadascú.

Ens porten a sopar al poble de Gènova al restaurant Mesón Can Pedro on disfrutem d’un menjar de carn la brasa.

Després anem a fer un vol per la zona del passeig de Palma on hi han tot l’oci nocturn, fem una copa i a quarts de4 ens anem a dormir quedant l’endem`pa capa les 10h amb en Pepe per anar a visitar algun poble de l’illa però aquest cop en cotxe.






De fet el diumenge el passem al poble de Valldemossa, després anem fins al Port de Sòller passant per vora la costa i quan hi sóm i ens dispossem a fer el vol, es posa a ploure que ens obliga a retornar al cotxe i fer via cap a Palma on en Pepe ens porta a dinar a un restaurant d’aquells de menjar tot el dia.

Un cop hem fet l’àpat del dia ens acostem a Palma on estem al voltant de dues hores visitant la ciutat i podem entrar a la catedral ja que està oberta xq hi fan misa.

A quarts de sis decidim anar a buscar a l’Epi a casa seva que ens acompanyarà fins l’aeroport, però abans i veient que tenim temps ens acostem a fer la darrera cervessa a la platja de Palma.

Després ens acosten fins l’aeroport i ens despedim sense abans dir-lis que els esperem a l’Empordà xq ens visiti.

Ja a l’aeroport i passats el control, veiem pels vidres qu està caient un aiguat d’aquells espectaculars, la soretida de l’avió era aprox a les 21h 55 i a poc de les 21:30 ens comuniquen que l’avió que ens ha de dur a Bcn encara és a Barcelona, per tant la cosa promet amb un reatrd de quasi dues hores de l’horari previst.

Arribats a barcelona i després de recollir el cotxe i emprendre l’AP-7 direcció França, a l’alçada de Maçanet de la Selva comença ploure de tal manera que hem de circular a 80 km/h i estar molt atents ja que no es veu res.

Arribem a les 03h:30 a Camallera i d’allà fins a Figueres.

La veritat és que traient el temps de l’aeroport ha estat un cap de setmana molt intens i molt bó amb bona gent de l’illa de Palma.

Escrit per Albert Espinosa