sábado, 27 de agosto de 2011

ST MIQUEL- VALLDEVIÀ-MARENYÀ-

Bones tardes de nou:

Avui dissabte hem fet una sortida pels voltants de St Miquel de Fluvià i hem fet el tradicional dinar a casa en Jordi Darnés company de colla AMICS DEL FINAL FELIÇ.

A les 07h 15 ens hem trobat en el parking de l'Eroski on havíem de carregar les MTB a la "quasi" ja que avui estrenàvem vehicle d'assistència-suport.

Allà ens hem trobat l'Albert Romans, en Marià, en Xavi Serra, Erik Verdik, en Jordi Garrote, en Jordi Garrote fill, en Jordi Puig, en Manel,  i un servidor, Albert Espinosa.







Després de xerrar un xic hem procedit a carregar les MTB a la "quasi" i dirigir-nos a casa en Jordi Darnés a St Miquel.




Ja només començar, hi ha hagut el primer incÍs ja que en Puig s'ha deixat el casc a Vilabertran i en Marià ha hagut d'anar-lo a buscar, la resta ha seguit cap a St Miquel.

Un cop hem arribat a St Miquel, al parking, a pocs minuts ha arribat en Marià, hem descarregat les MTB i ens hem preparat per sortir, allà ja hi havia en Javi Otero que ens esperava quasi fart de fer cafès.
En Manel dóna fè que la "quasi" no disposa de direcció assistida i que de 70 no passa, genial xq els ràdars no ens "caçaran"

Bé, nosaltres després de fer les fotos oficials hem començat la marxa en direcció a St Mori per la GI-622 i just passat el pont hem girat a mà esquerra i hem enfilat per una pista que ens ha dut pel Puig de la Bruixa i hem passat pel costat del dipòsit de l'aigua, nosaltres hem seguit tot recte atravessant zona força boscossa passant pel  Mas dels Berbellons ens hem aturat a la carretera de Camallera a l'Escala la GI-623. Hem atravessat i hem seguit tot recte de nou per pista passant pel mig de Valldevià, hem seguit pista fins arribar al poble de Garrigoles on l'en atravessat i posteriorment amb més pista pel mig hem arribat al petit poble de Marenyà on ja ens esperava la "quasi" amb l'esmorçar a punt. també en aquell moment ha arribat en Jepi amb la resta de condiments xq l'àpat anès de primera.



Més menys a mitja hora de menjar en Xavi Serra ha decidit pujar la MTB a la "quasi" i no acompanyar-nos més en el trajecte, creiem que aquests fet ja el portava meditant desde feia dies!!!


Bé, després d'endressar tots els estris culinaris hem prosseguit la nostra aventura amb les panxes plenes i la mandra a flor de pell però nosaltres coneixedors d'aquestes situacions hem fet via en direcció al Puig Segalar d'on hem pogut gaudir d'unes vistes meravellosses.

 





Desde allà hem fet baixada passant pel Puig d'en Xicu Menut i posteriorment pel Mas d'en Xicu Menut, que ens ha dut a la carretera GI- 623 que va de Camallera a l'Escala. En aquest punt hem atravessat el poble de Ventalló i hem fet un simulacre de relleus constants fins arribar a uns 45 Km per hora fins que les forces ens han dit prou, llavors hem seguit tots junts per una pista forestal vora el riu Fluvià que ens ha dut de nou al principi de la sortida, és a dir, a sota el pont de la carretera de St Miquel de Fluvià a St Mori.

En aquest punt hem girat a la dreta per carretera fins arribar de nou  a St Miquel de Fluvià.

Passant ja pel mig del poble en direcció a casa en Jordi Darnés en Marià ens ha ensenyat el que havia esset un forn romà i tot seguit ens han dut a conèixer la font de St Miquel de Fluvià.





A quarts d'una ja erem a casa en Jordi Darnés on ens hem trobat en Miquel Barragan, la Marta i la resta  de components que hi han pogut venir per gaudir del dinar!!


Ens hem cambiat x estar més còmodes i llavors ens hem fet una banys, molt apropiats!!!











Després a les 13h hem començat a preparar la taula i a començar amb els preparatius del dinar!!!



Aquest ha consistit en embutit variat, amanida i un arròs a la cassola que ens ha preparat en Miquel Barragan i que estava genial!!!!





De postres una crema catalana preparada per la mare d'en Jordi Darnés i un meló.




Tot amenitzat amb vi, casera, aigua i cervessa Estrella Damm i com no cava català!!!

A quarts de sis ens hem tornat a banyar una mica més i cap a les sis més o menys després de recollir i deixar-ho tot arreglat hem anat desfilant cadascú a les seves respectives zones!!

En total han estat uns 30 Km amb bona temp i el recorregut molt assequible!!!

Escrit per Albert Espinosa



sábado, 6 de agosto de 2011

SANT PERE DE RODA I PORT DE LA SELVA






Bones:

De nou dissabte 06 d’agost vam sortir amb en Xavi, Puig i jo (Marià) de Vilabertran, per anar a fer una esmorzada en btt pel Cap de Creus, més concretament a Port de la Selva, aquest cop era per intentar preparar una logística de tornada amb la furgoneta que ens deixava un dels nostres patrocinadors LISSATRANS

Per això el dia abans, es tractava d’anar a deixar la furgoneta a Port de la Selva i dissabte un cop esmorzats carregar les bicicletes i tornar.

L'hora de sortida era a les 08 de Vilabertran, com sempre qui vol, ½ horeta abans per fer el cafè amb llet, tranquil•lament, però aquest cop, només entrar a la Granja del Reco de l’Alba, un enrenou de notícies m’han despertat de cop, comunicant-me que “el camió no s’ha pogut portar a Port de la Selva i que han robat el tap del dipòsit de Gas-oil.”

Resulta que el divendres, en Jordi va plegar molt tard de la feina i no va poder portar la furgoneta, de grosses dimenssions, (quasi un camió per capacitat per portar una cinquantena de bicicletes) a Port de la Selva i LISSATRANS ens va donar la furgoneta sense tap en el dipòsit.

Un cop passat l’enrenou, la nostra primera fita era pujar a St Pere de roda i allà decidiríem que fer i ha on anar a esmorzar.




Sortint amb una mica de retràs, vam agafar la comarcal c-252 passant per Peralada i Garriguella hi ha un ritme alegre vam arribar a Vilajuïga al cap de 40 minuts, per fer-nos una foto amb el Pelegrí del Camí de Sant Jaume que hi ha en el C.A.T, i agafar aire abans de començar l’ascens a St Pere de Roda.



Només rodar una mica, amb les primeres pujades va sortir les primeres suades, tot i que el dia era nuvolós i el sol sortia tímidament, feia molta xafogor. Ho vam fer amb un ritme suau però constant, compartint el suplici amb altres aficionat que pujaven o ja baixaven, saludant o no !!!

En Xavi portava un altre ritme i va rebaixar la seva marca amb 12 minuts menys i en Puig i jo 5 minuts. (amb MTB nova ja hem direu!!!)


Un cop a dalt calia refrescar-se i mentre ens arribàvem a la font, fèiem un truc per organitzar la logística de tornada, ja que el primera opció , el de la furgoneta (casi-camió) no va poder ser.





Segona opció, truquem a en Jepi, que el dia abans havia dit que vindria a esmorzar, contesta el seu pare dient que encara era al llit però més tard ens trucar en Jepi comunicant en veu rocosa que no venia.

Tercera opció, truquem al pare d’en Jordi Puig, cap problema amb el SusuKi a les 12.30 a la gasolinera. Només calia realitzar la nostre segona fita esmorzar bé a Port de la selva, i així va ser.




Entaulats en el cafè El Pòsit de Port de la Selva, vam prendre unes coles i una cervessa amb una tapa d’olives, mentre triàvem l’esmorzar. En Xavi i jo ho teníem clar, peus de porc, pota i tripa a compartir, però en Puig, després de marejar una mica al cambrer demanant-li el que no tenia, popets, calamars que no en tenia, sèpia que tampoc en tenia, finalment el que hi havia a la carta de la pissarra del dia, bacallà.





Menjant aquell tiberi i amb el nom del club a l’esquena, érem el centre d’atenció, més d’un i d’una, voldria fer amb nosaltres aquest finals feliços.


















Mig satisfets vam demanar el cafè i el tallat i un cop ens s’ho varen servir vam demanar per completar una de ronyons a compartir amb en Xavi i una d’anxoves per en Jordi, el cambrer ara si que estava marejat i al•lucinat, tant que en va oferir gel per el tallat perquè fos més fred.











Molt i bon esmorzar per tant poc esforç esportivament, però hi haurà repetició amb més membres golafres........ i que gaudeixen del bon menjar.



Calia fer temps fins que arribés el pare d’en Jordi i sortint en Puig, el molt llaminer, es va anar a comprar un gelat i vam recrear la vista per el passeig del Port, mentre en Puig menjava el gelat i amb la vista altres coses.

Ja eren 2/4 d’una i puntualment el nostre cotxe d’assistència de retorn no va falla,

De part del Club Amics del Final Feliç agraïm la col•laboració al Sr Jordi Puig Pujol

Un cop carregades les Bicicletes, marxem cap a Figueres.

No va anar malament, el gran esmorzar i la passejada petita de 40 Km,

Va ser una matinal Feliç.

Escrit per Marià Llop


jueves, 4 de agosto de 2011

CAMPRODON-SETCASES-COSTABONA-ESPINAVELL-MOLLÓ-CAMPRODON

Bones de nou:

 Aquesta és la segona sortida que vaig fer mentres m'estava a Camprodon de vacances

El dijous 4 d'Agost amb l'Issac, el meu cunyat, ens vàrem llevar a les 07h'30 per després d'un esmorçar suau, agafar les MTB i cap a les 08 hores, pendre la carretera que va a Vallter 2000 en direcció a Setcases per la carretera GIV-5264



En aquella hora la temp era d'uns 12 graus i anàvem amb jaqueta ja que el sol feia petites sortides encara massa tímides per poder gaudir d'ell.


Un cop vàrem passar Setcasses i fer uns 5 Km més per carretera, vam trobar la pista a mà dreta que porta fins Espinavell passant per sota de Costabona.









Agafem la pista i començem a pujar envoltats de força vegetació i arbres considerables. La pista, com jo dic, només li faltava passar-hi la capa de quitrà ja que era tam ben matxacada que a penes sentíem trontoll de MTB.

Començen a passar-nos vehícles que van a caminar a Costabona, nosaltres a la nostra. A uns 30 minuts parem a gaudir del paissatge i menjar quatre fruits secs i un glop d'aigua i prosseguim, la pujada està essent molt agradable, bé, diem que còmode de fer.

 










Al cap d'una hora pujant i ja veient el final de l'ascens, hem de passar, com ja va essent costum, pel mig de vaques de pastura que caminen per la pista com uns excursionistes més i que ens observen, al nostra pas, com espectadors, x nosaltres el pas entre aquelles bèsties ens fa passar un moment de nervis ja que mai saps com respondran, però passem sense cap problema i ja veiem per fi el cim de Costabona. Allà també trobem les roques d'en Mercer. Nosaltres ens parem just a sota on comença aquest mític cim de la Vall de Camprodon, que segons sembla força gent s'hi ha perdut ja que al no haver-hi cap vegetació, quan baixa la boira molta gent es desorienta i bé sol baixar pel costat de França i l'ha de venir a buscar els membres de rescat.



Nosaltres però observem la quantitat de cotxes que ja hi han i com els excurssionistes comences l'ascenssio.














Un cop hem gaudit de les vistes, novament, ens queda la baixada fins a Espinavell, uns 18-20 Km d'un pendent pronunciat que ahurem de controlar molt bé els frens i vigilar els cotxes que pugen.



A uns 5 minuts de baixada passem pel costat d'un refugi de saleres de Caderget i seguim baixant, en total és ben bé una baixada d'uns 40 minuts sense pedalar i si et descuides de cop et poses a 60- 70 km x hora.



Un cop arribem a Espinavell, em dóno compte que la roda del darrera té un bony, para per inspeccionar i em dóno compte que la tinc esparrecada pel mig i comença a sortir la coberta.



En aquest punt ja només queda fer carretera i decideixo treure pressió a la roda i continuar mirant de no rebentar la coberta.


Agafem la GIV-5225 que enllaça al poc de 3-4 Km amb la c-38 que va de Camprodon a Prats de Molló (França).

Anem direcció a Molló i després finalment arribem a Camprodon salvant i havent evitat que la coberta del pneumàtic del darrera s'acabés esparrecant

Al final ha estat una volta d'uns 40 Km amb temperatura fresca però agradable i s'ha fet en tres hores i mitja

Escrit  per Albert Espinosa


martes, 2 de agosto de 2011

CAMPRODON-MOLLÓ-LA CASILLA-COLL-D'ARES-CAMPRODON

Bones tardes a tothom:

Aprofitant que he estat uns dies a Camprodon vaig fer dues sortides per les terres del Ripollès que a continuació us explico.


El dimarts 02 d'Agost cap a les 09h 30, i després d'esmorçar vaig agafar la MTB i vaig fer camí fins a Molló per la carretera C-38, just abans d'arribar al poble un trencant a mà dreta em va portar tot baixant per camí emporlanat fins al fons d'una vall i començo a enfilar ja per pista forestal fins arribar al Turisme Rural LA COSTA.






Deixant enrera aquest bonic mas vaig seguir pujant fins arribar al Collet de la Costa on vaig agafar la pista a mà esquerra en direcció a Coll d'Ares.



En aquest punt passo per diferents corriols i lloc ombríols on no hi passen ni gaires, vehicles, ni gaire gent ja que tot és bastant brut de vegetació.









Deixat enrera la zona boscosa vaig arribar a una zona ben neta sense arbres i poca vegetació, només vaques d'alta muntanya pasturant. En aquell lloc la dificultat de pujada havia baixat, el que em preocupava era que el camí passava seguint una d'aquestes líneas d'alta tensió que van cap a França i que la fressa que elscables fan feien que m'afanyés força a atravessar i deixar-les enrera el més aviat possible.



Quan vaig deixar enrera tot aquell "filat" de tanta corrent i dos abeuradors per bestiar vaig divissar el que s'anomena "La Casilla" que segons el sogre, era l'antic punt fronterer de la Guàrdia Civil quan encara no hi havia la carretera actual feta i on enm aquelles èpoques hi han forces històries desagradables, la majoria, de gent que volia fugir d'Espanya cap a França.




Desde allà vaig seguir recte amb petites pujades, força assequibles, de nou vaig haver d'atravessar la linea d'alta i de nou vaig trobar un grup de 30 caps de bestiar , on vaig haver d'atravessar pel mig, ja que es trobaven al mig de la pista.





Al cap d'uns 2 Km vaig trobar els vaquers que menjàven quelcom, en aquest punt la pista es va començar a enfilar sense parar fins arribara Coll d'Ares, lloc on hi havia frontera amb França.




Aquella pujada constant de 5 Km va ser llarguísima i molt pesada.






A poc després de 11h 30 arribava al cim, vaig contemplar les vistes, res 2 minuts, em vaig posar la peça de màniga llarga i vaig enfilar la baixada de 18 Km i uns 30 minuts de durada fins arribar a Camprodon novament.

























La volta va ser de 3 hores més o menys i d'uns 40 Km la meitat fets en pista, amb una temp molt adient, sabent a la zona on estava pedalant.

Escrit per Albert Espinosa