BIURE-BUNQUER D'OBSERVACIÓ-CASTELL DE MONTROIG-BIURE

Bones de nou:


Aquesta tarda aprofitant que feia una mica de nuvol hem volgut anar al Castell de Montroig i que en Marià ens ensenyés el BUNKER OBSERVATORI que hi ha molt aprop.


Sobre les 15h30 hem quedat en el parking del poble de Biure en Modest, en Lluís, en Marià i un servidor, l'Albert


Després de descarregar les MTB hem atravessat el poble i ja hem enfilat pel poble amunt


Un cop allà hem atravessat el poble, hem passat pel pavelló i hem enfilat una primera pujada només deixar el poble que ens ha fet treure la primera gota de suor!!


Seguint per la pista hem deixat enrera un dipòsit de l'aigua i posteriorment hem passat pel que havia set una pedrera i tot just després agafem un apista a mà esquerra que ens fa pujar per uns corriols trencats per l'aigua i amb una sorra molt lliscossa que ens ha dut a Can Salelles, que ara és un restaurant.


Hem baixat uns 200 metres fins arribar a la carretera GI-502 que porta a Darnius i a un kilòmetre més o menys hem agafat un altre corriol a l'esquerra que enllaça i ens porta fins a dalt del castell.


Aquest punt ha estat interessant , ja que com aq la darrera edició d'aquesta mateixa excurssió, la cosa s'ha posat pujada amunt i hem hagut d'apretar la ronyonada.


Al que ja anomenem la curva de la paella ens hem aturat un moment per reforçar les nostres forçes amb líquid.


Hem seguit pujant i abans del trencant a mà dreta on puja directament al castell hem seguit recte per la pista i al cap de dos Km hem arribat a un arbre on indica que un xic més aball s'arriba al bunker.


En aquest punt hem deixat les MTB, hem agafat els lots i hem seguit a en Marià pel corriol a peu fins arribar ala porta d'entrada del bunker.


Aquest està amagat entre arbres i matolls i després de baixar uns 8 escalons s'entra i la claror es converteix en foscor absoluta d'on hem de seguir a en Marià amb el frontal per poder avançar i al poc d'uns metres i de deixar enrera una

cambra enfilem un seguit d'escalons, ben bé una trentena per arribar a dalt on una petita claror de les obertures petites ens podem veure tots tres sense el llum.





















Allà mirem una mica i seguim per un altre túnel a peu planer fins trobar de nou uns 30 escalons més que són de baixada i arribar finalment a una altre sortida a l'exterior.













El bunker-observatori fa forma de U. Pots entrar per un costat i sortir per un altre, entre mig hi ha una galeria que comunica les dues entrades.

















Sortim i tornem a les MTB coincidint l'espectacularitat del lloc i de la bona conservació que aquest té.

Amb en Marià decidim, ja pujats, de nou a les MTB, seguir per un corriol i arribar al Castell de Montroig per darrera. En aquest punt ens hem trobat una pujada que s'ha hagut de fer a peu i en LLuís ha relliscat sense cap consequència greu, només quatre rascades...











Allà pugem fins al cim on veiem les vistes, com sempre, espectaculars, l'empordà i la seva plana!!!

La baixada ha estat formidable ja que quasi tot el camí ha estat baixant, hem agafat un altre camí més ràpid passat pel Mas Rajol que ens ha dut a vorejar el riu Ricardell, el qual l'hem hagut d'atravessar dues o tres vegades sense consequències negatives, passant per sota arbredes molt boniques i finalment hem arribat de nou al poble de Biure.

Allà i com anàvem bé de temps hem parat a la Societat de Biure a fer uns refrigeris és a dir, com diem nosaltres a fer UN FINAL FELIÇ!! com marca la tradició

Hem carregat les MTB i cadascú ha marxat cap a casa seva.

Ha fet bona tarda i hem fet un total aproximat de 20 Km

Escrit per Albert Espinosa.

VILABERTRAN-ROSES-VILABERTRAN

Bones de nou:


Avui dissabte hem sortit d´excursió amb mbt en Marià, en xavi i un servidor,

Hem sortit de Vilabertran a les 08.30h. direcció al camí natural de la muga després hem anat a Vilanova de la Muga i desprís el camí vell de Roses hem pasat pel costat de Palau per després continuar cap a Roses.

Hem seguit pel costat de la central elèctrica ,per darrere el Chic, mítica discoteca de Roses, i hem seguit fins arribar al passeig de Roses. Aquest cop no he atropellat a ningú.

Tot seguit hem anat a la fleca a buscar uns entrepans i unes pastes .i cap al pis a fer el ja conegut i mític FINAL FELIÇ.

Quan hem acabat hem tornat passant pel passeig fins a St Margarida, llavors hem anat cap a Empuriabrava passant pel camí dels aiguamolls i l'anècdota d'avui ha estat que un cotxe gairebé ens atropella en Xavi.



Quant hem arribat a Empuriabrava i direcció cap Castelló ens hem trobat, al riu, una parella fent marranades o si més no començaven a fer-ho a ple dia!!!!

Poc després de veure l´espectacle hem anat cap a Castelló seguint el camí de la Muga i llavors cap a Figueres passant per un camí que ens va ensenyar un component de la colla, en David Martí, que passa pel costat del riu fins arribar a Vilanovca de la Muga i finalment al Carrefour i allà ens hem separat cadascú a casa seva i he aprofitat per rentar la MTB en el rentador!!



El total d'aquesta sortida han estat uns 50 km amb un dia nuvolós i una mica de vent.

Escrit per Jordi Puig

MARE DE DÉU DEL MÓN

Hola:



Avui dissabte i amb el TOUR en voca de quasi tothom, hem volgut fer una ascenssió a la Mare de Déu del Món per asfalt.




Dies abans en Javi Otero ens havia passat la gràfica oficial per poder estudiar l'etapa i on seria millor efectuar l'atac!! je je je













A les 08h ens hem trobat al parking just a l'entrada de Canovelles varis components d'AMICS DEL FINAL FELIÇ.








Entre ells hi han vingut, en Marià, en Jordi Puig, en Xavi Serra, en Javi Otero en Josep i en Juan Carles, dos components del Pollistrol Bikers que avui ens han honrat amb la seva companyia tan i tan grata!!, ah i un servidor, l'Albert.




Ja eren segurament tres quarts de 09 hores quan hem començat el que és propiament la sortida. Hem anat per agafar el trencant que porta a la Mare de Déu del Món i allà ha començat l'ascenció de més o menys 19 Km fins el cim!!!





Tota la pujada ha estat en asfalt i força estona hem anat tots junts parlant i anar fent-la petar tot i que havíem de vigilar ja que en aquestes hores ja pujàven certs vehícles i la carretera no és gaire ample.








Més o menys sobre el Km 10 les rampes d'ascenció ja eren considerables del voltant entre 12-13%.












Hem passat el trencant de Beuda-Besalú i hem seguit pujant fent parades per gaudir del paissatge tan espectacular que hi ha i més quan el dia és clar.













Hem arribat a St Llorenç de Sous on hem fet parada-refrigeri, i hem fet una ullada al Monestir-Capella i desde aquest punt la cosa s'ha posat força pujada amunt del valor del 14%. Aquí en Josep essent coneixedor que s'havia estudiat i re-llegit el manual del seu nou artilugi ens ha volgut inmortalitzar amb foto i ell també!!!





Aqui les distàncies entre nosaltres ja s'han ant estirant i cadascú ha anat pujant al seu ritme fins arribar al cim!!

Un cop a dalt ens hem pressentat davant el Mossen Jacint verdaguer, bé, dqavant la seva estàtua, esclar, i després de fer-nos les fotos i gaudir de les vistes hem entrat dins el rest, per cert, molt ben arreglat i ens hem dispossat a gaudir d'un bon esmorçar, merescut!!!

La cosa ha començat un pèl torcida ja que de primeres no ens han deixat esmorçar a la terrassa i hem hagut d'anar al menjador on després d'esmorçar embutit i quatre refrigeris hem decidit pujar a la terrassa a fer els cafès, que resulta que això si ens ho ha deixat fer.

Allà hem gaudit novament de les vistes i finalment hem començat el descens, que al principi del descens, sense pedalar alguns han agafat els 60 Km per hora, una bestiessa i sense pedalar!!!































Finalment cap a dos quarts duna hem arribat de nou al parking on teníem els cotxes, i cadascú ha près el seu respectiu camí cap a casa seva.



El dia ha acompanyat molt i la temp ha estat agradable tot i que cap a les 11 hores el sol ja apretava força!! I amb un total de 36 Km en total.



Escrit per Albert Espinosa.

FIGUERES-ROSES-FIGUERES

Molt bones, avui dia 13 de juliol hem fet una sortida setmanal.

A les 15:30 h. ens hem concentrat en Marià, en Xavi i jo davant la màquina expendedora de llet de la carretera de Llançà.

Avui toca a anar a Roses, passant per Vilabertran pel camí de les caboques a recollir en Jordi Puig.

Sobre les 15:50 h. sortim de Vilabertran direcció Roses pel camí rural de la Muga, abans d´arribar a Vilanova de la Muga girem cap a la dreta per anar a buscar un corriol que ens porta al camí vell de Castelló d´Empúries a Vila-sacra , tot seguit creuem el riu Muga per enllaçar altre cop el camí rural de la Muga fins arribar a Empuriabrava, que la creuem per carrers Garbí i Llobregat per agafar el camí de la Fanguera del Merdosat que ens porta a Santa Margarita, per seguir el carril bici que hi ha a la dreta de la C-260 fins a la última rotonda d´abans d´entrar a Roses, que girem cap a la dreta per anar a buscar el passeig marítim.

En el passeig marítim sorgueix l´anècdota del dia, en Jordi Puig se'ns cau pel terra, sense conseqüencies greus, volguen esquivar una ciclista de no més de 8 anys, davant de totes les mirades i rialles dels turistes (i de nosaltres mateixos).

Arribats ja a Roses, en Jordi ens porta al seu apartament , amb la grata sorpresa de que tenia el berenar a punt, unes patates xips, kikus, refrescos i un barril de cerveza ben fresqueta.

A les 18 hores marxem de Roses seguint el mateix camí que haviem fet, fins arribar a la rotonda que va a l´espigó per agafa el camí vell de Roses direcció a Castelló d´Empúries.

A Castelló ens fem unes fotos davant la Torre del Portal de la Gallarda, i anem cap a Figueres fent meitat camí rural de Muga i caminet del Manol fins arribar darrera el Carrefour de Vilatenim.

Des d´aquí en Jordi se'n va direcció a Vilabertran i la resta cap a Figueres passant pel carrer dels Fossos.

L´excursió ha durat 4 hores (3 d´elles pedalant) i hem fet 50 kms.

Escrit per David Martí

ELS ÀNGELS

Hola, per fí tinc una estoneta per fer la meva primera crònoca.

Dissabte 9 de juliol a les 8.30 del matí , en Marià, Xavi Serra , Jordi Puig i un servidor (Javi Otero) varem sortir de Camallera amb l’objectiu d’arribar al Santuari dels Àngels i celebrar l’aniversari d’en Serra (43 añazos).

Vam agafar el camí de Gaüses i Pins, i això que en Xavi no volia camins perquè li feia mal el cul desprès de dos dies d’entrenament intensiu, però va valdre la pena perquè vàrem continuar a la vora del Ter (el riu , segons en Putxi) i creuar-lo entre Sobranigues i Flacà (on van entrar al mig del poble vell, ja que en Marià es recordava d’una vegada que hi havia anat a tocar la gralla i va dir que era molt bonic).

Continuem per la carretera fins a Bordils o trenquem cap a Sant Martí Vell, punt d’inici de l’ascenció als Àngels , on van trobar l’indicador de 6 km al cim. Un camí molt ben parit entre castanyers i roures i amb una pujada molt constant malgrat dos revols que s’engantxen , en Xavi se’ns va escapar per arribar el primer. Nosaltres tres van arribar 10 minuts després perquè en Putxi estava una mica "debilutxo" i van quedar parats de què en comptes d’una estrella en Xavi estava beguent una coca cola perquè li feia vergonya davant de la resta de la gent que estava a la terrassa.






Després d’un bon esmorzar i de fer les fotos de rigor (en Putxi és una mica irreverent……….) vam començar la baixada per carretera fins a Madremanya – la Pera, i després de dues equivocions típiques del que escriu (només van fer 4 km de més dels previstos) vàrem arribar a Foixà i baixar al riu i travessar-lo per la resclosa de Colomers i després de 5 km pel tall de bosc que es va cremar l’any passat varem arribar a Camallera, fossos per la calorada ( 33 º c)

A, per cert en Xavi va quedar parat quan va veure La Bisbal a 8 km, però clar aquesta gent de l’Alt Empordà no sap que desde Flacà a la Bisbal n’hi han 11. S’han de mirar els mapes i coneixer més la demarcació.

Fins a la propera

Escrit per Javi Otero

VILAMANISCLE-PUIG ESQUER-VILAMANISCLE

Bones de nou:

El dimarts 5 de juliol a les 16.30 h de Vilamaniscle, en Jordi i jo (Marià), vam sortir valents disposats per fer el Puig Esquers.

Hem patit molt durant més d’una hora i tres quarts, amb temperatures de més de 35º i pendents positius superiors del 15 i 20%, fins arribar al cim, però segur que hi tornarem amb més membres del Final Feliç.

Pels carrers del poble les pendents ja eren importants un cop deixat el poble hem tingut un tram força còmode amb una baixada fins arribar al Mas Gonter, allà ens hem trobat amb els bombers i els rurals que han passat amb una mica de pressa.

Aquest tram ha durat poc i ja hem començat el previst, pujar i pujar fins arribar a la bifurcació direcció Colera o Puig Esquer, faltaven 3 quilòmetres i calia dosificar les forces i hem fet més parades de les degudes per poguer superar la pujada infernal amb 38º de temperatura, sense cap ombra i pendents del 20 i 25 %.

Al cap d’una hora i tres quarts hem fet el cim, orgullossos ens hem fet la foto i gaudint de la panoràmica, mentre en Jordi ho notificava amb MSM´s,

Recuperant les forces ens hem arribat a la caseta del guaita forestal i la hem fet petar, ens comenta que els bombers i els rurals anaven a fer un rescat a dos ciclistes (inexperts), que havien tingut un cop de calor per falta d’aigua.

La part més dura, en principi ja estava superada, ara només faltava baixar passant per el Puig del Llop, deixant el camí que ens portaria a Colera, i arribant al Puig Tifell, per baixar fins trobar el camí que va de Vilamaniscle a Llançà i que ens porta fins a l’ermita de Sant Silvestre de Valleta la més antiga que es té del lloc i data del 24 de novembre de l'any 854.

Aquí agafem aigua de la font del Xai, tot i que hem portàvem calia assegurant-se tenir aigua per els últims 5 quilòmetres i fer les últimes pujades fins arribar novament fins a Vilamaniscle.

Al final 22 quilometres amb 700 metres d’ascens acumulats i un paratge per gaudir i mirar, fent salut.

Escrit per Marià LLop