VILAMANISCLE-PUIG ESQUER-VILAMANISCLE

Bones de nou:

El dimarts 5 de juliol a les 16.30 h de Vilamaniscle, en Jordi i jo (Marià), vam sortir valents disposats per fer el Puig Esquers.

Hem patit molt durant més d’una hora i tres quarts, amb temperatures de més de 35º i pendents positius superiors del 15 i 20%, fins arribar al cim, però segur que hi tornarem amb més membres del Final Feliç.

Pels carrers del poble les pendents ja eren importants un cop deixat el poble hem tingut un tram força còmode amb una baixada fins arribar al Mas Gonter, allà ens hem trobat amb els bombers i els rurals que han passat amb una mica de pressa.

Aquest tram ha durat poc i ja hem començat el previst, pujar i pujar fins arribar a la bifurcació direcció Colera o Puig Esquer, faltaven 3 quilòmetres i calia dosificar les forces i hem fet més parades de les degudes per poguer superar la pujada infernal amb 38º de temperatura, sense cap ombra i pendents del 20 i 25 %.

Al cap d’una hora i tres quarts hem fet el cim, orgullossos ens hem fet la foto i gaudint de la panoràmica, mentre en Jordi ho notificava amb MSM´s,

Recuperant les forces ens hem arribat a la caseta del guaita forestal i la hem fet petar, ens comenta que els bombers i els rurals anaven a fer un rescat a dos ciclistes (inexperts), que havien tingut un cop de calor per falta d’aigua.

La part més dura, en principi ja estava superada, ara només faltava baixar passant per el Puig del Llop, deixant el camí que ens portaria a Colera, i arribant al Puig Tifell, per baixar fins trobar el camí que va de Vilamaniscle a Llançà i que ens porta fins a l’ermita de Sant Silvestre de Valleta la més antiga que es té del lloc i data del 24 de novembre de l'any 854.

Aquí agafem aigua de la font del Xai, tot i que hem portàvem calia assegurant-se tenir aigua per els últims 5 quilòmetres i fer les últimes pujades fins arribar novament fins a Vilamaniscle.

Al final 22 quilometres amb 700 metres d’ascens acumulats i un paratge per gaudir i mirar, fent salut.

Escrit per Marià LLop