A ¾ de tres vam sortir de Vilabertran en direcció cap a Peralada passant pel camí natural de la Muga, seguint les indicacions d’en Jordi al cap de 5 quilòmetres hem agafat una cruïlla de camí que no tocava, que ens ha portat a un cul de sac a una entrada d’un camp, ràpidament hem girat cua i retornat al camí, seguint la traça bona arribem a les quatre masies de Vallgornera.
La bicicleta d’en Jordi feia un soroll, el desviador del plat no el té ben sincronitzat i toca amb la cadena. No era moment de parar, doncs hi havia dues noies a sota d’un parasol al costat de la carretera insinuant fer un Final Feliç i no feien cara de ser bones mecàniques de bicicletes.
Molt a prop de l’Abocador de Pedret i Marçà, en Jordi es queixava que l’hi costava molt pedalar, desprès de fer-hi una ullada, el fre posterior les mordasses no se l’hi obren degudament i l’hi frenen la roda.
Amb soroll del desplaçador, i amb el freno clavat, tirem endavant fins arribar a Castelló d’Empúries, per agafar el camí que ens porta fins a Vilanova de la Muga i agafar el camí tot vorejant el Manol fins a Vilatenim, per arribar novament a Vilabertran.
Allà vam fer una coca-cola i fen patar la xerrada de la volta, les mecàniques, les avaries, i que cal portar la bici al mecànic, etc. etc.
Una passejada de 28 quilometres per el Pla de L’Empordà.
Escrit per Marià Llop
Si en Puig portava l'eina adient, potser les mecàniques li haurien arreglat alguna cosa.
ResponderEliminar