EL CARRILET OLOT-GIRONA

El dia 25 de gener el pare d’en Jordi Puig ens va portar a Olot, per fer el carrilet amb bicicleta Olot-Girona.

Calia agafar apunts i conèixer el terreny per quan hi anèssin tot l’equip dels Amics del Final Feliç.

Sortim de Figueres a les 8.30 en Marià, el meu pare i jo, i sense cap contratemps a les 9.30 ja èrem a l’estació del carrilet d’Olot.

Després de descarregar les MTB i abans que el pare d’en Jordi marxés cap a Figueres, va immortalitzar el moment fent una foto.

Iniciant el carrilet a les 9.45, amb una temperatura de 2º, la gebrada es veia present a les voreres del camí, passant per sota d’aquella arbrada de la font de Sant Roc amb molta humitat, les mans i cara es ressentien de la fred.

Sortint d’aquella arbrada i passant per un petit túnel arribem al Pla de les Presses, ha on el sol al mig de boirina surtia tímidament. Un cop a Les Presses, el carrilet es talla per passar per una urbanització i per el poble fins trobar novament el camí i l’Estació ha on ens vam fer una foto.

Deixem Les Presses, per continuar per una llarga recta per el mig de la Vall d’en Bas, per arribar a Sant Esteve d’en Bas, on el carrilet es tornar a tallar per les edificacions i l’urbanisme; allà ens vam equivocar i recular per no llegir els rètols indicat la bona direcció del carrilet i arribar a l’estació.

Continuant passant per uns ponts i fonts al costat de la Riera de Ridaura, ja portem 10 km, començàvem una pujada per carretera de dos quilòmetres fins el coll de Bas. Tot seguit de baixada, entrem al terme de la Vall d’Hostoles, fins arribar a Sant Feliu de Pallarols, que aprofitem per esmorzar a la mateixa estació, doncs portàvem 18 km i quasi dos hores amb la mtb.

Jo estava nerviós veient el ritme que portàvem i pensava que no arribaríem abans no es fes fosc; però en Marià estava tranquil perquè controlava el temps.

Continuem la marxa passant per dos ponts i entre parets de pedra volcànica, per arribar a l’estació de Les Planes d’Hostoles,

El sol del migdia ja tenia la temperatura agradable de 15º, amb una vegetació diferent de roures i alzines, que ens portar enmig del trajecte a l’Estació d’Amer., 28 quilòmetres.

Tot seguit un tram de pujada i una forta baixada fins arribar a l’estació del Pasteral, i tot continuant a La Cellera de Ter. Ja portàvem una quarantena de quilòmetres i quatre horetes i el cul començava a ressentir-se.

Amb llargues rectes per el costat de la N-141 deixem a la dreta el poble d’Anglès i per el mig de pollancres i plataners vorejant el Ter deixem Bonmatí a la nostre esquerra, amb la seva estació una mica abandonada.

Continuem la marxa al costat de la N-141 amb una llarga recta fins arribar a Bescanó .Seguint el carrilet per darrera de Salt i tot a vora el riu Ter, pedalem entre les Deveses i parcel•les de conreus, i hortes per entrar dintre del municipi de Girona, i dirigint-se a la església de Sant Feliu que hi ha un Koning per dinar, desprès de 5.30 hores i 57 quilòmetres.

Allà a la plaça es troba la Lleona, que la dita diu: “Qui no fa un petó al cul de la lleona, no torna a Girona”. Finalment vam anar fer l’última foto a l’estació del carrilet de Girona i ens vam dirigir per agafar el tren per tornar a Figueres, i donant per acabada la primera expedició, per fer-la tots el components dels Amics del Final Feliç a la primavera.

 

Escrit per Jordi Puig