PUIG NEULÓS-PUIG AMARGANT

Bones de nou:

Com havíem avançat, aquestes vacances que coincidíem en Jordi Puig i jo (Marià); el nostre propòsit era anar al Puig Neulós. Mirant el pronòstic del temps no tenia clar quin dia fer l’excursió, al final en Jordi i la seva insistència va decidír que el dimecres, amb bó o mal temps.

Doncs dimecres a les 7.30 vam quedar que en Jordi, hem passes a buscar a casa. Vam carregar les bicis al vitara i cap a Cantallops. El dia pintava nuvolós, quasi sense vent i un recorregut que prometia.Quan vam arribar a Cantallops anàvem una mica tard i vam decidir deixar el cotxe més amunt, al coll de Medes.

La sortida va començar passades les 8.45 i un cop a l'altre costat de la tanca vam escalfar planejant fins la Serraria, a partir d’aquí la ruta es va posar més seriota i cap al encreuament de la barrera vam iniciar l’ascens dur, al principi rampes fortes amb moltes pedres soltes i el camí en molt mal estat per les darreres pluges, les parades eren constants i la boira començava a sortir.

Al cap de dues hores pujant entre castanyers , alzines, pins i altres espècies, era prou dur per començar a notar una mica de desgast a les cames, però encara quedaven 4 quilòmetres fins el puig, la boira s’anava intensitat i de 16º ja estàvem a 13º , a mida que anàvem pujant també el vent era més fort. Li proposo a en Jordi de deixar-ho per un altre dia, però la resposta contundent, negativa, va quedar clar que volia arribar fins el final. (Sort que va fer mig cas del meu consell de portar roba per abrigar).

Un cop vam arribar al coll del Pou ens vam arribar al Pou de glaç, ha on ens vam refugia de la ventisca i la boira; allà vam fer un mos, l’entrepà i fruita que portàvem.

Quedàven dos últims quilòmetres d’ascens i preveient el que venia ens vam abrigar, dons les inclemències del temps a 1260 metres comencen a ser fortes . Aquests quilòmetres que són asfaltats el vent era molt fort i et desequilibrava molt de la bici, el ritme de pujada no permetia gaires esforços extres.

Al cap de tres hores, vam arribar a dalt i ens vam reparar del vent en el mur de les antenes. Calia fer la foto de rigor, certificar que en Puig havia arribat al Puig Neulós, l’hi vaig comunicar que el vent a d’alt a la carena del monòlit seria més fort i que només pujaríem per fer la foto molt ràpidament. Un cop a dalt justet ens podíem mantindre drets del vent i de fer la foto amb la forta boira.

La temperatura era de 11º però la sensació amb la tempesta era de més fred, ràpidament vam comencem el descens, abrigat i lentament doncs el vent no permetia anar ràpid o et tombava. Al cap d’uns 4 quilòmetres de baixada més o menys 7 minuts, la climatologia havia canviat severament sense boira i poc vent, el color ocre dels arbres i les fulles a terra, marcaven el final d’aquesta tardor que no deixava entrar l’hivern. Seguint la carretera asfaltada total 9 quilòmetres de descens, fins trobar Sant Martí de l’Albera.



Quedava la part més entretinguda per fer un tram ràpid, planer entre boscos i caminets, de 5 quilòmetres, per tenir un petit descans fins el Pla de l’Arca, que tornem amb les pujades suaus fins arribar al coll de l’Auleda, passant per davant l’Avió només quedava baixa fins a la Cantina, ha on arribàvem a les dues per dinar tot sols, amb la tradicional amanida, embotit i entrecot.


Després una mica de descans i un fart de menjar; contents de la proesa, vam fer l’esforç de realitzar els darrers 4 quilòmetres per arribar novament al cotxe.






Total 37 quilòmetres, amb 990 metres acumulats, i molt contens.

Escrit per Marià Llop