SANT PERE DE RODA I PORT DE LA SELVA

Bones:

De nou dissabte 06 d’agost vam sortir amb en Xavi, Puig i jo (Marià) de Vilabertran, per anar a fer una esmorzada en btt pel Cap de Creus, més concretament a Port de la Selva, aquest cop era per intentar preparar una logística de tornada amb la furgoneta que ens deixava un dels nostres patrocinadors LISSATRANS

Per això el dia abans, es tractava d’anar a deixar la furgoneta a Port de la Selva i dissabte un cop esmorzats carregar les bicicletes i tornar.

L'hora de sortida era a les 08 de Vilabertran, com sempre qui vol, ½ horeta abans per fer el cafè amb llet, tranquil•lament, però aquest cop, només entrar a la Granja del Reco de l’Alba, un enrenou de notícies m’han despertat de cop, comunicant-me que “el camió no s’ha pogut portar a Port de la Selva i que han robat el tap del dipòsit de Gas-oil.”

Resulta que el divendres, en Jordi va plegar molt tard de la feina i no va poder portar la furgoneta, de grosses dimenssions, (quasi un camió per capacitat per portar una cinquantena de bicicletes) a Port de la Selva i LISSATRANS ens va donar la furgoneta sense tap en el dipòsit.

Un cop passat l’enrenou, la nostra primera fita era pujar a St Pere de roda i allà decidiríem que fer i ha on anar a esmorzar.

Sortint amb una mica de retràs, vam agafar la comarcal c-252 passant per Peralada i Garriguella hi ha un ritme alegre vam arribar a Vilajuïga al cap de 40 minuts, per fer-nos una foto amb el Pelegrí del Camí de Sant Jaume que hi ha en el C.A.T, i agafar aire abans de començar l’ascens a St Pere de Roda.

Només rodar una mica, amb les primeres pujades va sortir les primeres suades, tot i que el dia era nuvolós i el sol sortia tímidament, feia molta xafogor. Ho vam fer amb un ritme suau però constant, compartint el suplici amb altres aficionat que pujaven o ja baixaven, saludant o no !!!

En Xavi portava un altre ritme i va rebaixar la seva marca amb 12 minuts menys i en Puig i jo 5 minuts. (amb MTB nova ja hem direu!!!)

Un cop a dalt calia refrescar-se i mentre ens arribàvem a la font, fèiem un truc per organitzar la logística de tornada, ja que el primera opció , el de la furgoneta (casi-camió) no va poder ser.

Segona opció, truquem a en Jepi, que el dia abans havia dit que vindria a esmorzar, contesta el seu pare dient que encara era al llit però més tard ens trucar en Jepi comunicant en veu rocosa que no venia.

Tercera opció, truquem al pare d’en Jordi Puig, cap problema amb el SusuKi a les 12.30 a la gasolinera. Només calia realitzar la nostre segona fita esmorzar bé a Port de la selva, i així va ser.

Entaulats en el cafè El Pòsit de Port de la Selva, vam prendre unes coles i una cervessa amb una tapa d’olives, mentre triàvem l’esmorzar. En Xavi i jo ho teníem clar, peus de porc, pota i tripa a compartir, però en Puig, després de marejar una mica al cambrer demanant-li el que no tenia, popets, calamars que no en tenia, sèpia que tampoc en tenia, finalment el que hi havia a la carta de la pissarra del dia, bacallà.

Menjant aquell tiberi i amb el nom del club a l’esquena, érem el centre d’atenció, més d’un i d’una, voldria fer amb nosaltres aquest finals feliços.

Mig satisfets vam demanar el cafè i el tallat i un cop ens s’ho varen servir vam demanar per completar una de ronyons a compartir amb en Xavi i una d’anxoves per en Jordi, el cambrer ara si que estava marejat i al•lucinat, tant que en va oferir gel per el tallat perquè fos més fred.

Molt i bon esmorzar per tant poc esforç esportivament, però hi haurà repetició amb més membres golafres........ i que gaudeixen del bon menjar.

Calia fer temps fins que arribés el pare d’en Jordi i sortint en Puig, el molt llaminer, es va anar a comprar un gelat i vam recrear la vista per el passeig del Port, mentre en Puig menjava el gelat i amb la vista altres coses.

Ja eren 2/4 d’una i puntualment el nostre cotxe d’assistència de retorn no va falla,

De part del Club Amics del Final Feliç agraïm la col•laboració al Sr Jordi Puig Pujol

Un cop carregades les Bicicletes, marxem cap a Figueres.

No va anar malament, el gran esmorzar i la passejada petita de 40 Km,

Va ser una matinal Feliç.

Escrit per Marià Llop