DARNIUS, LA TORTUGA I L' ÓS.

Un dia més i en bon temps, després d’aquestes pluges tant intenses, les bicicletes d’en Jordi i la meva tenien ganes de sortír i que millor que anar a veure el nivell del Pantà de Darnius-Boadella.

A les 9.15 del dissabte 26 de novembre i hem 15º de temperatura, sortim de Vilabertran agafant el Camí Natural de la Muga, ens vam dirigir cap a Pont de Molins, i posteriorment a Les Escaules.

La Muga baixava plena i algun tram del camí estava aiguat de la pujada del riu; pel que vam haver d'esquivar a camp a través o pel bosc i algun troç per carretera fins a Boadella.

Amb els peus molls i novament en el camí, vam arribar a la presa a on obrien comportes per deixar anar aigua.

Novament enfilats a la bicicleta arribem al club Nàutic de Darnius, on l’aigua arribava a peus del restaurant, allà vam fer una cola amb un paquet de patates i com no.... un gelat i un cigarret.

Els minuts anaven passant en aquell entorn tant magnífic, i no donava temps per arribar fins el mirador de Sentinella i a les dos a ser a Figueres. Però al comentar-li en Jordi que més amunt i havia un altre mirador anomenat de la Tortuga; en va fer canviar els plans i anul•lar els meus compromisos per anar als miradors i dinar a Darnius.

Així va ser, ens vam dirigir cap el mirador de Sentinella a un centenar de metres per sobre del pantà, però les poques rampes per arribar-hi et feien apretar les dents, però l’esforç valia la pena per aquella vista tant magnifica i l’explicació del plafó.

Uns 60 metres més amunt, la Tortuga treia el cap i per arribar-hi calia fer la volta a la muntanya. Pel camí vam trobar cireres d’arboç, és un arbusts o arbre petit autòctons dels boscos de les zones mediterrànies, també conegut com en aquest cas, “ El Oso y El Madroño” o “En Jordi i La Cirera d’Arboç”

Després de les pertinents fotos “dels tortugues” i gaudir de la vista, només restava baixar fins el poble de Darnius i buscar un restaurant, un cop allà i fent un passeig pel poble, finalment vam anar a dinar al Hostal de Darnius.

Després de dinar amb la panxa plena i la corresponent mandra, calia completar la jornada.

Ens vam dirigir cap a Biure i agafar un camí que ens portes a mirar l’Ermita de la Mare de Deu del Roure, un antic monestir i santuari de finals del segle XI. Desprès de la visita i per la Serra d’en Jordà vam arribar a Molins i seguidament a Pont de Molins, ha on novament vam agafar el Camí Natural de la Muga fins arribar a Vilabertran.

Un dia complert amb miradors, tortugues, cireres, ossos, dinar, ermites i bicicleta. Amb només 4’15 hores sobre la bicicleta i 52 Quilometres.

Escrit per Marià Llop